Extracció de la pedra
La nostra pedra natural sorrenca s’extreu de la muntanya per mitjà d’explosius i també per mitjà de ciment expansiu.
Amb explosius
- L’explosiu és una substància que per alguna causa externa (fricció, calor, percussió. Etc.) es transforma en gasos, alliberant calor, pressió o radiació en un temps molt breu. L’explosiu habitualment està proveït d’un mecanisme accionador i d’un material que s’expandeix
En general els materials explosius compleixen dos trets principals:
- Són químicament inestables.
- El procés d’iniciació produeix una expansió sobtada del material i un canvi de pressió, típicament acompanyats d’un flaix i un fort soroll : l’explosió.
L’energia que es desprèn de l’explosiu en detonar és de dos tipus:
- Energia útil : que es converteix en treball
- Energia no desitjada : que es converteix en ona aèria i energia de vibracions.
L’explosiu més antic conegut és la pólvora. Al segle XIX es va inventar la nitroglicerina que és molt inestable, més tard Alfred Nobel la va perfeccionar i va inventar la dinamita que és més estable.
Els explosius es classifiquen en dos grups:
- Explosius deflagrants: són reaccions explosives de combustió. S’inicien en una aportació elevada de temperatura. No genera cap ona de pressió durant la deflagració. L’energia útil es produeix per l’expansió de gasos per mitjà de fissures i plans de roques. No provoquen vibració ni ona aèria. Són explosius de tipus pirotècnic, els propulsors i les pólvores.
- Explosius detonants: la reacció d’aquests explosius és desplaçar per mitjà d’una ona de xoc. És un desplaçament a alta velocitat, origina una reacció química i allibera una gran quantitat d’energia. Dins aquest grups hi ha:2.1 Primaris: són fàcils d’iniciar per mitjà d’una flama, guspira o percussió. La seva manipulació és perillosa. La velocitat de reacció augmenta molt ràpid. Normalment són resistents a l’aigua. Exemple : goma 2.2.2 Secundaris: necessiten més quantitat d’energia per ser iniciats. Són molt més segurs. Normalment no són resistents a l’aigua o bé hi treballen molt malament. Exemple : anfós.
També hi ha els detonadors, que són artificis construïts per dos tipus d’explosius un bàsic i un altre primari, col•locats al interior d’una càpsula metàl•lica i capaços de ser iniciats mitjançant una aportació d’energia externa. Aquesta energia externa pot ser una flama, una guspira o una percussió. Hi ha diferents tipus de detonadors : ordinaris, elèctrics i no elèctrics.
Amb ciment expansiu
Una altra manera d’extreure la pedra natural sorrenca és amb ciment expansiu. Amb aquest material es realitzen diferents tipus de treball, en llocs on les voladures resulten complicades, llocs on no hi pot accedir la màquina o per evitar les vibracions o sons. Les avantatges d’utilitzar aquest tipus de material són:
- Absència de vibracions.
- Menys contaminació acústica i per la pols
- Talls de pedra de forma més regulars que poden ser aprofitats
El procés d’aplicació del ciment expansiu és molt al del explosiu. Es perfora el material en diàmetres i distàncies adequades als paràmetres tècnics, i posterior reblert del ciment amassat amb la quantitat d’aigua necessària i a la temperatura adequada.