Restauració d’edificis 2017-05-05T16:33:54+00:00

RESTAURACIÓ D’EDIFICIS

text

Què és la restauració

La restauració és una tècnica arquitectònica que consisteix en preservar l’estructura i unitat de l’edifici o reparar els desperfectes que puguin sorgir en els materials constructius : pedra natural sorrenca, fusta…. Fins el segle XVIII les restauracions arquitectòniques tan sols preservaven les obres de culte religiós, donat el seu caràcter litúrgic i simbòlic, i es reconstruïen uns altres tipus d’edificis sense respectar l’estil original. Però a finals del segle XVIII, especialment amb les excavacions de Pompeià i Herculà, es va tendir a preservar qualsevol estructura del passat, sempre que tingués un valor artístic i cultural.

La rehabilitació i la restauració de cases, masies i tot tipus d’edificis és una tècnica que pretén recuperar l’esplendor perduda al llarg del anys, és un nexe d’unió entre el passat i el present.

La pedra natural sorrenca pateix diferents efectes com la descementació interna, la microfisuració, els atacs per les sals i les gelades, les humitats, la contaminació, degradació dels materials, patologies en les estructures, la dilatació tèrmica…etc. Sortosament la pedra natural sorrenca que extraiem de la nostra pedrera és un material amb una analítica molt bona.

Hi ha diferents causes de l’alteració de la pedra que provoquen que calgui una rehabilitació:

  • Característiques internes del material

  • Factors químics-ambientals

  • Factors biològics

  • Problemes d’extracció i col·locació.

En general es considera l’aigua com un enemic dels materials com la pedra. És cert que l’aigua juga un paper en ocasions definitiu en l’actuació dels processos químics i d’alguns processos físics y biològics, però és important saber que l’aigua pura és quasi inofensiva per les pedres. Tanmateix l’aigua també és un vehicle que transporta la major part dels agents destructius . Si les pedres poguessin ser mantingudes completament seques a través del temps, la majoria de les causes d’alteració serien eliminades. Actualment encara no s’ha trobat una forma de garantir una protecció total de les pedres contra l’aigua sense alterar la seva aparença.

La restauració i/o rehabilitació d’una masia antiga, un monument o una església es fa també quan hi ha:

  • Defectes del material : per exemple un arc podria ocasionar danys imprevisibles.

  • Defectes en l’execució : la pedra pot fissurar-se perquè el morter es desenganxa, fins i tot la pedra natural sorrenca es pot arribar a trencar.

  • Ancoratges metàl·lics : aquests es fan servir per subjectar pilastres, carreus. .etc, i s’oxiden quan entren en contacte amb la humitat de la pluja, llavors la pedra es fissura. A més la pedra queda tacada amb taques vermelloses que són absorbides per la pedra del carreu i són molt difícils d’eliminar. Actualment per evitar l’oxidació dels ancoratges es van servir ancoratges d’acer inoxidable o ferro tractat contra l’òxid.

  • Substitució de carreus : es produeixen quan no són del mateix tipus de pedra. La pluja es posa entremig i es produeix una condensació per descens de temperatura, que és major i pot afectar en els carreus sans.

  • Alteracions als morters : Els morters s’envelleixen degut a la pluja, canvis hidrològics. Etc i es degrada afectant a la pedra natural sorrenca. Defectes d’extracció i transport

Abans de fer qualsevol tipus de restauració o rehabilitació d’un element de pedra o un edifici cal fer un bon anàlisis i per això ens cal un diagnòstic per poder actuar. Aquest anàlisis es fa en dues fases que aporta dos diagnòstics:

Fase 1: diagnòstic in situ

En aquesta fase s’ha de fer primer un anàlisis del entorn, desprès un anàlisis de la construcció i una cartografia. A continuació i per últim fer assajos no destructius

Fase 2: diagnòstic de laboratori

Primer es fa una petrografia i desprès es determina el paràmetres físics. Posteriorment es fan assajos de durabilitat i per acabar més assajos de laboratori.

Els dos diagnòstics són necessaris i complementaris per obtenir un bon resultat de la restauració d’edificis o elements de pedra natural sorrenca.

L’anàlisi que es fa in situ ens obliga a fer també un anàlisis històric , ja que per mitjà d’aquest anàlisis obtenim tota la informació referent als materials que va ser utilitzats per la construcció del edifici. Aquesta informació determinarà quina pedra substituirem i de quina pedrera l’extraurem, o si no cal cap substitució i es pot restaurar amb pastes o altres materials, és dir, quin mètode farem.

Un cop fet tots els diagnòstics i els assajos avaluarem els resultats. L’avaluació implica la quantificació del estat d’alteració de la pedra natural sorrenca i les seves possibles causes .L’estudi del deteriorament de les pedres ha d’incloure la descripció de les formes d’alteració, la valoració del grau d’alteració i el biodeteriorament.

A més cal fer un anàlisis dels productes i les lesions, i quina relació hi ha entre ambdós. Un cop fet l’anàlisi dels danys i avaluats els mètode de restauració es procedirà a restaurar o rehabilitar l’element de pedra o edifici en qüestió.

Com es fa una restauració o una rehabilitació

  1. Neteja de la pedra
    És el primer pas per començar el tractament: Aigua a pressió
  1. Dessalinització
    Treure les sals solubles de la pedra
  2. Consolidació
    L’objectiu d’aquesta etapa és augmentar la cohesió dels components de la zona superficial de les pedres.
  3. Protecció
    Protecció dels materials de la pedra natural sorrenca consisteix en disminuir la velocitat dels processos d’alteració que pot patir la pedra o reduir la probabilitat que passin els fenòmens.
  4. Substitució
    Es canvia una pedra malmesa per una altra pedra natural sorrenca, sempre que sigui imprescindible.
  5. Reintegració
    Es recuperen els volums o les formes arquitectòniques de les pedres de l’edifici que shagin perdut.
  6. Manteniment i conservació preventiva
    Té com objectiu aconseguir una bona eficàcia i recolzament dels tractaments aplicats en totes les etapes esmentades.